La Fundació Atrium Artis ha organitzat el cicle POST SCRIPTUM, on l’arquitecte i historiador Miquel del Pozo, col·laborador del Museu del Prado de Madrid, col·laborador del programa La Ventana de la SER i divulgador de l’art a Twitter amb més de 23.000 seguidors amb el hashtag #MA140: (M)irar al (A)rte en Twitter(140), ha analitzat diferents obres d’art que varen ser realitzades “després de l’escriptura”. S’han mirat i viscut pintures, dibuixos i escultures que tenen el seu origen en un text literari -una narració, una història, una seqüencia de paraules amb un significat concret- que els artistes van haver de transformar (o millor dit traduir) en una imatge i, així, fer-les visibles. La imatge que neix de la paraula.
VÍDEOS
Vídeo de la 1ª conferència del 14/09/21, “Primer fou la paraula: la creació del món i la pintura”.
Vídeo de la 2ª conferència del 13/10/21, “Tornar a néixer: la paraula que dona a llum a la imatge”.
Vídeo de la 3ª conferència del 14/11/21, “Exigències del guió: #metoo al s. XVII“.
El cicle s’ha fet a la sala d’actes de la Biblioteca Carles Rahola de Girona, la primera de les conferències va ser el 14 de setembre, a les 18h amb el titular, Primer fou la paraula: la creació del món i la pintura, i es va centrar en aquelles obres d’art que, al llarg dels segles, han il·lustrat l’Evangeli. S’ha vist com, a partir del mateix text sagrat, diferents artistes en diferents èpoques han posat l’accent en un punt o altre de la història, i com això ha donat, al traslladar-ho a una imatge, obres d’art diferents que tenen un origen literari comú.
La segona conferència s’ha fet el 13 d’octubre Tornar a néixer: la paraula que dona a llum a la imatge, s’ha analitzat com alguns artistes del Renaixement van voler recuperar les obres d’art de l’Antiguitat desaparegudes -que ja no existien- a partir de textos i descripcions de les mateixes que sí s’havien conservat. Mitjançant la paraula varen intentar tornar a la vida les pintures del passat.
La tercera i última conferència Exigències del guió: #metoo al s. XVII es va fer el 15 de novembre, s’ha mirat les diferents maneres com, al llarg de la història, s’han utilitzat els textos literaris per justificar imatges de dubtosa moralitat, on la dona era la principal perjudicada i com alguns artistes del passat varen reaccionar-hi en contra. Pura (per desgràcia) actualitat que trobem en obres del passat.
La periodista Eva Vàzquez fa un article al diari El Punt Avui sobre el nou llibre que hem editat, L’Hostaler i altres assajos, un estudi sobre Henry David Thoreau, un dels fundadors de la literatura estatunidenca. Comença amb aquestes paraules “Cada vegada que agafes un llibre de Henry David Thoreau, no saps com, se t’enfila un […]
...
Es torna a convocar la Beca Berta Casas, impulsada per la Fundació Atrium Artis i bonart cultural, amb la col·laboració de la Fundació Lluís Coromina i del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), que té l’objectiu de de potenciar la recerca d’artistes contemporanis catalans o moviments/institucions catalanes o amb una seu a Catalunya que no […]
...
La Revista de Girona dedica un especial a les editorials que tenen actualment la seu a les comarques gironines. Entre aquestes editorials hi ha un article sobre Rupes Nigra, amb una doble pàgina de l’escriptora Mar Bosch, les editorials protagonitzen aquest darrer número de la Revista de Girona gràcies a un extens dossier de més […]
...
La Fundació Atrium Artis publica un nou llibre d’assaig, la traducció del francès al català de l’obra El Jardí d’Epicur d’Anatole France, amb una introducció de la historiadora Rosa Maria Gil titulada “Anatole France a Girona, de la mà de Carles Rahola”. A l’acurada edició també hi podem trobar la reproducció en facsímil de la […]
...
