L’editorial Atrium Artis (abans Rupes Nigra), nascuda a principis de l’any 2017, publica llibres de col·leccionista, amb una edició i impressió molt acurades, amb enquadernació japonesa feta a mà en alguns casos i en edició limitada. Es tracta d’una iniciativa altruista, que pretén esdevenir una eina transformadora i “elevar la cultura aportant-hi el nostre granet de sorra, a través de noves veus que aportin pensament crític i reflexions transparents”.
La idea es publicar dos llibres cada any, un d’art i assaig en la col·lecció anomenada “Diàlegs”, i un altre de pensament contemporani, en la col·lecció “Morphosis”. Diàlegs uneix i estableix un diàleg entre un artista i un escriptor o assagista amb la finalitat d’aprofundir en la relació entre la peça creada, el pensament i el debat, deixant les conclusions i reflexions finals al lector. Morphosis pretén despertar consciències i generar diàleg social a través de les opinions de filòsofs, psicòlegs, economistes i agents socials, sovint enfrontats en idees.
L’any 2017 Rupes Nigra Edicions va publicar el primer de la col·lecció Diàlegs. Es tracta del llibre titulat “7 portes + 1” de Pep Admetlla i Glòria Bosch. És una reflexió a l’entorn de la Xoà (Holocaust), i compta amb el suport de la Fundació Vila Casas. Una edició limitada de 125 exemplars. Alguns exemplars d’aquest llibre contenen dibuixos exclusius de l’artista gironí Pep Admetlla, un dels creadors de l’editorial.
Durant l’any 2018 s’ha publicat El Mar de l’Est, de Robert Fàbregas és la segona publicació de l’editorial, un llibre que navega entre la narració històrica i la novel·la iniciàtica posant l’èmfasi en la necessitat de forjar-nos el propi destí i guanyar-nos el nostre futur. El jove protagonista d’aquesta història entendrà que l’art és el veritable mirall de l’ànima que utilitzat com una brúixola li farà créixer la seva confiança, li oferirà noves perspectives i el guiarà a través de camins sorprenents encara inexplorats.
L’altre obra, que s’ha publicat aquest any és La Forma Articulada. Les altres Fedores de Calvino, és un llibre d’edició limitada, 25 exemplars, una publicació que tracte sobre la intervenció artística i escultòrica de Pep Admetlla.
Austeritat formal i contundència volumètrica amb atmosfera silent per a una “arquitectura” mínima. Una Kunsthause com a refugi íntim per “La forma articulada”, metàfora de les altres Fedores. Continuació volumètrica de les –ciutats i el desig 4– del llibre “Les Ciutats Invisibles” d’Italio Calvino.
També s’ha publicat el 2018 el llibre de contes La Naturalesa Humana (contes de nadal) del periodista i escriptor Pius Pujades, amb dibuixos de Narcís Comadira, poeta, pintor i escriptor; i pròleg de l’escriptor Antoni Puigverd.
El juny de 2019 publiquem un nou llibre d’assaig, L’Hostaler i altres assajos, un estudi sobre Henry David Thoreau, un dels fundadors de la literatura estatunidenca. Entre les seves contribucions més importants s’hi troba els seus escrits sobre la història natural i la filosofia, en què anticipa l’ecologia i la història mediambiental, dues de les fonts de l’ecologisme i la teoria del decreixement contemporanis. Un llibre coordinat pel Ramón Alcoberro, filosof, i fou l’autor del primer assaig de filosofia de la postmodernitat publicat en català El desordre cívic i per l’escriptor i activista cultural Robert Fàbregas.
El 30 de març de 2021 es va presentar el llibre Qui més anuncia, més ven. Història de la publicitat a Girona de Lluís Costa, amb pròleg de Joan Manuel Tresserras i epíleg de Toni Iglésies. El llibre pretén ser un instrument que ajudi a entendre l’evolució històrica de la publicitat a la ciutat de Girona. Al llarg dels diferents capítols el lector hi pot trobar una selecció d’anuncis, marques i establiments que formen part de la infinitat de material publicitari gironí que s’ha generat en aquest temps. El llibre repassa els orígens de la publicitat a l’època del vuitcentisme, la seva consolidació a principis de segle XX, l’expansió en el període de la República, l’afectació de la Guerra Civil i l’autarquia franquista, el desarrollisme i el nou fenomen del turisme, i finalment l’època democràtica i les noves oportunitats per al sector publicitari, acabant just a finals de l’any 2000. Enllaç al vídeo de la presentació Vídeo.
El dijous 27 de maig, a la Llibreria 22 es va presentar un nou llibre d’assaig, la traducció del francès al català de l’obra El Jardí d’Epicur d’Anatole France, amb una introducció de la historiadora Rosa Maria Gil titulada “Anatole France a Girona, de la mà de Carles Rahola”. A l’acurada edició també hi podem trobar la reproducció en facsímil de la conferència Anatole France i la seva obra que va pronunciar Carles Rahola el 2 de març de l’any 1928 al Centre de Lectura de Reus.
L’edició d’aquest llibre és una oportunitat de recuperar una de les millors obre d’Anatole France, sent un tribut al llegat que ens ha deixat el premi Nobel francès, i també a tots aquells intel·lectuals catalans que al llarg dels anys han aprofundit en els valors de la seva obra en diferents estudis. El llibre és una traducció del francès al català de la mà del traductor Manel Peris i ha estat dissenyat i il·lustrat per Elies Plana.
El 21 d’octubre de 2022 es va presentar el poemari La Devesa exànime, un llibre de poesies sobre la ciutat de Girona i la seva Devesa, escrit per el poeta Marcel Riera i il·lustrat amb fotografies de Quim Curbet. Marcel Riera (Badalona, 1956), és poeta i traductor, ha publicat una dotzena de llibres de poesia i ha guanyat entre altres reconeixements els premis Carles Riba, Jocs Florals de Barcelona, Joan Alcover/Ciutat de Mallorca i Marià Manent. També ha traduït l’obra d’Edward Thomas, Edna St. Vincent Millay, Emily Dickinson, Philip Larkin. W.H. Auden i Thomas Hardy, entre d’altres. De la seva relació amb Girona, que ve de lluny, n’ha sorgit aquest poema que ell subtitula “Cicle de Girona”.
Està il·lustrat pel fotògraf, editor i escriptor Quim Curbet, amb imatges que intenten donar una visió de la ciutat, paral·lela als poemes de Riera.
________________
Els llibres es venen durant les presentacions, on line en aquest enllaç i es distribueixen pels canals habituals de les editorials. Hi ha la possibilitat de subscriure’s i col·laborar amb la Fundació Atrium Artis i rebre els dos exemplars que s’editin cada any a casa (amb una quota de 100 euros any).
La idea és publicar dos llibres cada any, un d’art i assaig en la col·lecció anomenada ‘Diàlegs‘, i un altre de pensament contemporani, en la col·lecció ‘Morphosis‘. ‘Diàlegs’ uneix un artista i un escriptor o assagista amb la finalitat d’aprofundir en la relació entre la peça creada, el pensament i el debat, deixant les conclusions i reflexions finals al lector.
El primer dels exemplars, titulat ‘7 portes + 1‘, fet per l’artista Pep Admetlla i Glòria Bosch, els dos autors són amics des de fa temps i reflexionen sobre l’Holocaust. En una trentena d’exemplars (tots estan numerats) hi ha dibuixos originals de l’artista gironí.
El Mar de l’Est, de Robert Fàbregas és la segona publicació de l’editorial, un llibre que navega entre la narració històrica i la novel·la iniciàtica posant l’èmfasi en la necessitat de forjar-nos el propi destí i guanyar-nos el nostre futur. El jove protagonista d’aquesta història entendrà que l’art és el veritable mirall de l’ànima que utilitzat com una brúixola li farà créixer la seva confiança, li oferirà noves perspectives i el guiarà a través de camins sorprenents encara inexplorats.
Publicació del llibre de contes La Naturalesa Humana (contes de nadal) del periodista i escriptor Pius Pujades, amb dibuixos de Narcís Comadira, poeta, pintor i escriptor; i pròleg de l’escriptor Antoni Puigverd.
L’Hostaler i altres assajos, un nou llibre d’assaig, un estudi sobre Henry David Thoreau, un dels fundadors de la literatura estatunidenca. Un llibre coordinat pel Ramón Alcoberro, filòsof, i fou l’autor del primer assaig de filosofia de la postmodernitat publicat en català El desordre cívic i per l’escriptor i activista cultural Robert Fàbregas.
Walter Benjamin & Bertolt Brecht: trobada a Portbou /rencontre à Portbou, en versió bilingüe català/francès, un text dramàtic de l’escriptora Maria Maïlat, traduït per Anna-Maria Corredor i il·lustrat per Guillén. El llibre és un diàleg fictici entre el filòsof Walter Benjamin i el dramaturg alemany Bertolt Brecht.
