El llibre és la traducció al català del Jardí d’Epicur d’Anatole France, una introducció a Girona, de la mà de Carles Rahola en una conferència sobre l’autora, al Centre de Lectura de Reus, el 2 de març de 1928 i publicada al número 170 de la Revista.

Fragment de la introducció del llibre de Rosa Maria Gil Tort:

Un referent entre la literatura i la política
Jacques Anatole François Thibault (1844-1924), escriptor francès premi Nobel de literatura del 1921, és conegut universalment com Anatole France, un dels autors clàssics francesos més seguits i admirat arreu i també a  Catalunya, especialment durant el primer terç del segle xx. Era fill d’un llibreter de vell del quai Malaquais de París.
Des de Catalunya, alguns dels escriptors catalans més rellevants s’hi van acostar en la seva joventut, seduïts per la seva escriptura i per les seves idees. En Anatole France trobaven referents i inspiració pel renaixement cultural i ciutadà que els intel·lectuals i polítics estaven somiant per al nostre país, al costat d’una escriptura suggeridora que connectava amb la tradició literària francesa més apreciada. Més endavant, ja en la maduresa, alguns d’aquests mateixos autors varen mostrar més reserves respecte a France, tot passant a matisar la seva admiració, si no a desmarcar-se clarament del seu guiatge. Tot i amb això, les citacions i apel·lacions a Anatole France van ser una constant a la premsa de l’època, especialment com a referent de democràcia, ciutadania i drets humans.
Un episodi viscut el 1894 a França, i conegut com l’afer Dreyfus, va segellar aquella sintonia. Arran d’un judici  injust tenyit d’antisemitisme envers la figura del capità de l’exèrcit francès Alfred Dreyfus, el qual va
acabar deportat a la Guaiana francesa, es va desfermar una campanya comandada per Émile Zola i altres escriptors i intel·lectuals, a la qual es va adherir públicament Anatole France. Estaven en joc les idees
democràtiques republicanes, l’estat de dret i els drets humans. Aquest fet va relligar Anatole France amb la defensa d’aquests valors i està en la base de l’admiració dels catalans per l’escriptor francès.