Hèlios. Contra la dictadura amb humor, de Pius Pujades, periodista i escriptor, és un llibre dedicat a Jordi Soler, un personatge de fort arrelament a la ciutat de Girona i a les seves comarques. A les seves 428 pàgines, s’hi recullen centenars de dibuixos-acudits, molts dels quals van ser realitzats a la barra del bar L’Arc, on es desenvolupava bona part de la vida nocturna, però també cultural, de la ciutat en la dura postguerra. Aquells dibuixos són un reflex de l’ambient que es respirava durant els anys seixanta i setanta del segle passat.
L’autor del llibre, en el seu text, procura situar aquelles petites obres espontànies en el context polític, social i cultural de la llarguíssima dictadura, en el marc aclaparador de la Girona grisa i negra del moment i justifica i explica l’arrauxat, grotesc, escandalós i irreverent esperit que l’inspira. Es titula “Contra la dictadura amb humor”, però es podria haver dit “Humor contra la Girona grisa i negra”.
Aquest llibre vol ser una aproximació a la seva biografia complexa, confusa, sovint difusa, escrita per un amic, en Pius Pujades, que confessa desconèixer algunes llargues etapes de la vida del company. Aporta el que l’Hèlios li ha deixat saber, que ja és molt. Però aquest llibre esdevé important perquè ofereix al lector centenars de dibuixos, escrits, cartes, històries, que denuncien sense embuts, sense vergonya, obscenament, la dura repressió política, religiosa i social de la llarguíssima etapa del nacional-catolicisme franquista. Un llibre escandalós, ben cert, perquè la majoria dels acudits aplegats eren absolutament delictius, irreverents, pecaminosos.
Força amics de ploma havien promès a l’Hèlio que li farien un llibre. Finalment, en Pius Pujades li ha fet. Ell al va llegir i en va estar content. La seva mort inesperada no li ha permès veure’l ara publicat.
Fernando Arrabal diu a la introducció «Jordi Soler dibuja, medita y descubre. Inventa la evidencia cuando surge la plenitud del momento. Oculto en lo profundo de nuestra memoria nos ofrece escorzos de presente.¡Tanta verdad! Afrontándose en el flujo y en la diversidad de imágenes, formando ¡oh milagro! secuencia.Consonancia de albedríos captando la esencia de seres y actitudes. Jordi Soler lo logra con plenitud. Mientras recorre la tierra, sus ruinas y sus cursiladas. Taconeando»
El periodista i escriptor Jordi Grau descriu Jordi Soler «Com que l’Hèlios era un geni servia per a tot. I en tot era bo. Per això la dificultat de poder definir-lo només d’una manera. Era un periodista? No, en el sentit de sortir al carrer a buscar una notícia. Però escrivia molt bé i era un excel·lent entrevistador i cronista. Era un ninotaire? Indubtablement feia ninots i no es pot dir que no ho sigui algú que ha publicat diàriament una tira al diari durant trenta anys. Però és que a més va publicar a La Coma, Presència, La Xinxeta, El Papus, Butifarra i allà on se li demanés. I va ser un dels ninotaires que van fer d’Els Borbons en Pilotes i Les Pilotes dels Borbons un èxit editorial relatant la vida sexual i econòmica dels Borbons».
Jordi Soler no va néixer a Girona per circumstàncies bèl·liques i socials, però era fill de Concepció Soler, mestra de Palafrugell i Sant Gregori. Una bona part de la seva feina es desenvolupà a la ciutat com a humorista, fotògraf, dibuixant i periodista: El Punt, Los Sitios, revista Usted, El Tarlà, La República, etc. Si el segle XX va donar a Girona un personatge singular, inabastable, polifacètic, polèmic i estrafolari, aquest és en Jordi Soler Font (o Soler i Soler, o Heliogàbalus Imperator, o Hèlios, o Hèlio, segons el moment).
